Tema 1. La societat de la informació.

Avui donam per oberta al bloc l’assignatura “Mitjans i recursos”. Cada tema realitzaré una entrada on reflexionarem sobre la teoria i la realitat, aprofundirem sobre el tema per veure el coneixement que anem adquirint a classe amb la lectura dels articles, visualització de vídeo y informació de na Gemma.

Avui començ amb el tema 1. Aquest és un tema molt actual, ja que parla de les noves tecnologies i com afecten i han afectat a la nostra societat, com s’obren camí i com s’estaquen en algunes situacions.

En primer lloc, vull esmentar el concepte de “Societat de la informació”, que és el tema principal pel qual es mou aquest primer tema. La societat de la informació és “una societat on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement per a fer que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de les seves vides. “

A l’esquema de dalt podem veure com n’Area, explica com es divideix la societat de la informació, segons els diferents discursos.

En un primer lloc, troben el discurs mercantilista, aquest es entès com a un mercat universal a l’abast de tothom, és a dir, el qual qualsevol persona pot accedir-hi. Per altra banda, el discurs crític-polític pretén reorientar el desenvolupament tecnològic sota paràmetres i criteris socials i polítics. El discurs tecnocentrista en canvi, parla sobre com les noves tecnologies es converteixen en el canvi social i cultural. Finalment, el discurs apocalíptic esmenta que les tecnologies representen el fi dels ideals i els valors de la modernitat i del model de la societat.

Així doncs, tots aquests discursos realment no eren nous per nosaltres. Des de que hem nascut hem estat amb contacte amb les noves tecnologies i tots quatre discursos, malgrat que no coneixíem el nom en concret, ho hem pogut veure al nostre voltant, tant a l’aula, com a la televisió, a casa, etc... sempre ens han parlat d’aquests paràmetres d’una manera o un altra.

I ara bé, seguint ens trobem amb el famós tema de la globalització. Qui no ha escoltat parlat sobre aquest? Però realment saben que significa? Què representa? Què aspectes engloba?

 

La globalització realment ha unit el món, malgrat la llunyania de tots. Aquesta la poder dividir en econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.

 El fet de estar en contacte amb tot el món, crea molts de beneficis, ja que el tenir informació a primera mà ens ofereix seguretat i estratègies per millorar allà on estem. Encara que la globalització té beneficis, també hi ha aspectes negatius, ja que les diferències de poder, de cultura i fins i tots d’economia, poden crear desigualtats, i sobretot, deixar amb menys popularitat els països menys desenvolupats ja que no poden accedir al 100% de la globalització.

Per això, segons parla n’Adell al seu article, la societat de la informació mostra dues cares: la cara amable i la cara amarga.

Segons la cama amable, trobem diversos avantatges, que són aquells que podem veure en el dia a dia, com la millora de la qualitat dels serveis, ja que són més ràpids i amb més eficàcia. Per altra part, les barreres espai-temps ja no hi són, la comunicació i la interacció és a l’instant i en qualsevol context. Hi ha un gran augment d’accés a la informació, com són les gran biblioteques virtuals on trobem allò que necessitem consultar. A més, han aparegut nomes formes de participació amb la possibilitat d’interaccionar com i amb qui vulguem, com era abans el “Messenger” que es podria comunicar escrivint o videoconferència o el Whatsapp d’ara. I a més a més, han aparegut noves indústries i progressos econòmica en benefici de la ciutadania.  

Per altra banda, la cara amarga ens mostra diversos inconvenients. El gran inconvenient que vàrem estudiar l’any passat i s’esmenta a l’institut, és la bretxa digital. Aquest crea una gran diferència entre aquells que tenen accés i saben utilitzar les TIC i aquells que no saben. La innovació a les escoles o als hospitals pot crear una gran bretxa digital amb aquells que no aconsegueixen acostumar-se a les noves tecnologies. La dependència tecnològica provoca una mancança de capacitat de reacció quan falta la tecnologia. També, trobem la pèrdua de la privacitat i el augment de control. S’ha de tenir molt de compte amb allò que publicant amb les xarxes, ja que qualsevol podria accedir a ell. I finalment, hi ha una gran saturació d’informació, que crea competència per a la gestió de la gran quantitat d’informació, i a més del perill de que aquesta informació sigui errònia.

Tots els avantatges i desavantatges esmentats, sabem que de molts d’aquests som conscients, i per això amb més raó he d’intentar suavitzar-los, sobretot els desavantatges de privatització, ja que com mestres, als nostres alumnes els convidarem a utilitzar les noves tecnologies però a la volta hem de avisar-los d’aquest perills.

Ara bé, n’Area també ens parla de l’impacte educatiu que té la societat de la informació i la comunicació. Per una part, es representa com una aspecte positiu per als educadors a l’hora de informar-se i documentar-se dins d’aquesta gran biblioteca universal, no obstant tant informació genera empatx, és a dir quanta més informació més ignorància.

Així doncs, això genera una sèrie de problemes, els quals us mostraré en forma d’esquema per tal de que sigui molt més visual.

 

D’altra banda, aquest impacte també genera una sèrie de reptes en l’educació i uns reptes cap un nou concepte d’alfabetisme.

Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals pretenen integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, és a dir tracten d’adaptar-se a les noves exigències derivades de la omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultura. També, es reestructures els fins i mètodes d’ensenyança, es creen nous rols per a docents i alumnes. L’alumne ja no ha de desenvolupar un aprenentatge mecànic, sinó que ha de ser un subjecte actiu i protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, i així, l’educador serà qui guiï el procés d’aprenentatge de l’alumne. A més, un altre repte és la revisió i el replantejament de la formació ocupacional de les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies. I un punt que actualment veiem molt a la universitat és l’extensió de la formació a través de xarxes d’ordinadors, com per exemple les videoconferències o la universitat de la UNED a distància.

De l’altre costat, trobem els reptes que en condueixen al nou concepte d’alfabetisme per a la ciutadania del segle XXI, on es desenvolupen les quatre dimensions: instrumental, cognitiva, sociocomunicativa i axiològica; i  a més, implica la multialfabetització desenvolupant la lectoescriptura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digital i la informació a l’escola.

Ara per finalitzar, os deixo un altre esquema, on podreu veure escrits els reptes d’una manera més visual i amb una mica més d’informació per aclarir conceptes.