Tema 4 i 5: Les TICS i les polítiques d'inclusió.

Per finalitzar  amb la reflexió final de l’assignatura de Mitjans i Recursos a la Primera Infància anem a parlar i centrar-nos principalment en el procés d’inclusió de les TIC a aula i les polítiques educatives que han fet tot això possible.

Com hem pogut veure, hi han aparegut molts programes diferents que han aportat i han anat millorant aquesta inclusió. A continuació podeu veure un timelane amb totes les polítiques que han aparegut des de 1985 fins l’actualitat, que hem realitzat les meves companyes i jo amb la pàgina de Timetoast.

I ara abans de començar a parlar de perquè són important les TIC a l'aula i perquè considerar-les, ho deixo un vídeo de YouTube on parla de per què les TIC a l'educació.

 

És important aclarir que la inserció de les TIC a les aules ha estat considerat ja que la nostra societat ha evolucionat molt i l’adequació del sistema escolar a les característiques de la nova societat de la informació ha estat un punt clau ha considerar. Per altra part, és important considerar que hi ha que preparar als infants davant aquestes noves formes culturals digitals i a la vegada, s’han incrementat i millorat la qualitat dels processos d’ensenyament. Finalment, s’ha de destacar la innovació del mètodes i els materials.

 

 

I ara bé, en quant a la integració curricular del recursos tecnològics basats en les TICS, segons esmenta Iglesias (2004) és important considerar diferents modes de integració com són l’objecte d’estudi, el recurs didàctic, els recursos per la expressió i comunicació, i els recursos per l’organització, gestió i administració. Però davant tot això, és fonament el paper de la mestra, i per tant, és important que el mestre tingui formació, disponibilitat de recursos, una bona actitud...

Sabem que les TIC no es troben al gust de tots les mestres degut a la bretxa generacional, però be sabem que són fonamentals per el desenvolupament de l’infant en la nova societat, com hem esmentat abans. Per això, és imprescindible que el mestre tingui a l’abast tots el recursos necessaris per a la seva formació davant les TICS i mostri una bona actitud davant la seva formació i a la vegada a l’hora d’ensenyar als infants.

Finalment, per acabar hem de deixar clar que no sempre s’utilitzen les TIC de manera efectiva a l’aula, ja que el mestre o la mestra ha de contemplar la capacitat dels seus infants perquè cada infant és un món i cadascun necessitarà una manera o un altra d’aprendre, així la mestra ha de conèixer totes les característiques, limitacions i estratègies de les TIC per tal de que qualsevol infant sigui capaç d’utilitzar-les autònomament i de manera efectiva.

D’aquesta manera si la mestra té clar els objectius que vol establir, les característiques del context de l’aula, formula de manera flexible els objectius i les estratègies arribà a mantenir un bon ambient d’ensenyament-aprenentatge amb les TIC dins l’aula.

 

 

 

 

Tema 3. Consideracions sobre el software dirigit a infants d'educació infantil.

En aquesta tercera entrada ens anem a centrar principalment en tot allò relacionat amb els infants i les consideracions que s’han de seguir sobre el software dirigits als nostres infants en l’etapa de l’educació infantil.

Segons aquestes consideracions hem de dir que Santos Urbina les classifica segons les consideracions tècniques i les educatives, i jo personalment, em vaig a centrar en les educatives.

En primer lloc, hem de ser conscients de com són els programes educatius, és a dir, si són d’un ús tutelat o autònom, però en Urbina esmenta que cal que hi hagui un equilibri entre aquests, ja que normalment ens trobem amb una gran varietat de múltiples opcions de configuració però  a la vegada és necessària una simple utilització per afavorir l’ús autònom dels infants.

Per altra banda, és important considerar la complexitat cognitiva de les tasques, s’ha d’evitar els desfasaments d’un nivell a un altre, és a dir, els diferents nivells han de anar variant poc a poc, augmentat la dificultat de manera que les tasques siguin similars unes a altres.

L’adaptació a les capacitat psicomotrius de l’infant ha d’oferir alternatives diferents, així com una prèvia comprovació d’aquestes. A més, s’ha de tractar les errades de manera que es puguin evitar les frustracions, com per exemple utilitzar fórmules suaus per mostrar l’errada o utilitzar l’orientació cap a la resposta esperada.

En quant als idiomes, hem de considerar l’existència de variables dialectals amb la possibilitat de seleccionar un idioma en concret, donant un benefici a les comunitats bilingües, però tenint en compte l’absència de l’estandardització lingüística, ja que aquesta podria causar una certa confusió als més petits.

 

Finalment, és molt important que hi apareguin unes guies didàctiques detallades tant per  a pares com per a educadors mostrant els objectius pretesos i les modalitats d’utilització del material.

Una vegada explicades les consideracions educatives, us deix un esquema que han realitzat les companyes de classe a les sessions teòriques on es mostren aquestes consideracions i a més podem veure resumides les consideracions tècniques.

Per acabar l’entrada, he de dir que aquestes consideracions m’han paregut molt interesant i importants a la vegada, ja que cercar a Internet jocs per als nostres nens no és tan fàcil, perquè tal vegada el primer que trobem no sigui els més adequat per ells. Així, gràcies a aquestes consideracions, ja sé una cosa més per tenir en compte en la meva futura carrera com a educadora, i més opcions per saber utilitzar les TICS dins l’aula d’infantil d’una manera més educativa. És realment important saber quins programes electrònics són realment educatius per als nostres infants, i hem de saber diferenciar el lucre de lo educatiu, quan és necessari i quan no.

Us deixo un blog que he trobat amb jocs educatius d’un mestre d’una escola de Murcia. L’he trobat molt interessant.

Tema 2. Web 2.0

En aquesta segona entrada, ens anem a centrar ja en el tema 2 del temari, parlant principalment de la Web 2.0 i tot allò que es du a terme amb ella.

Moltes de nosaltres ja havien escoltat parlar de la Web 2.0, ja que aquesta ha implicat un canvi de perspectiva a l’educació, i això és un tema que ens trobem molt al dia a dia. Però sabem realment com a evolucionat la Web 2.0?

https://sites.google.com/a/eastholmesschools.org/what-you-need-to-know-about-web-2-0/

 

Primer, anem a veure un vídeo que he trobat a Youtube, on ens mostra visualment el canvi de la Web 2.0.

 

La Web 2.0 implica una gran diversitat de característiques que ens ajuda a poder utilitzar correctament, sobretot en l’àmbit educatiu. Aquesta ha produït molts de canvis a l’educació com ja he esmentat anteriorment. Un dels principals canvis ha estat el canvi de rols, ja que la mestra ha passat a ser una guia i l’alumne a ser un protagonista, el creador del seu propi aprenentatge.

Davant això, he de dir que la Web 2.0 no ha afectat només als alumnes a l’hora de crear un aprenentatge, sinó que les mestres, els adults en general, aquells que no han nascut amb aquesta nova tecnologia han de crear el seu aprenentatge a través d’aquestes noves eines. És per això, que una de les principals característiques de la web 2.0 és el “Personal Learning Enviroment”. Un dels autors del PLE, Jordi Adell, ens parla del PLE com un enfoc d’aprenentatge. Així, defineix un PLE com “el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada individu utilitza de forma adequada per aprendre.”

El primer any de carrera a Bases Didàctiques ja vam parlar del PLE, i de fet, vam realitzar el nostre primer PLE. Si aneu aquí, podeu veure com ha canviat el meu PLE d’abans a ara, ja que aquest any hem tornat a fer un altre, per veure com han augmentat les nostres eines d’aprenentatge.

 

Ara que he pogut veure els dos PLEs des de primer curs a l’actual quart, puc veure que no ha variat molt les meves eines, ja que des de ben petita m’ha interessat molt el món de la tecnologia i sempre he estat investigant i així descobrint moltes eines.

Sí es veritat que amb l’ajuda de na Gemma he aprés moltes més eines, que em seran útils pel meu treball com a mestra, com ha estat el Gimp, per poder retocar imatges per usar amb els meus alumnes.

Per altra part, vull parlar del Blog. Encara continuo utilitzant el Blog i gràcies a la utilització que l’hi hem donat a la universitat cada vegada m’agrada més, tant com per utilitzar-lo de forma informativa en un futur per als pares de l’escola o per estudiar, ja que plasmar allò que fem a classe reflexionant-lo ajuda  a entendre lo après.

A més a més, deixant de banda el PLE, he de dir que l'evolució de la Web 2.0 encara continuarà canviat i canviat, i a més d'ensenyar tècniques i eines per saber utilizar, hem d'ensenyar-los a ser conscients que malgrat el beneficis que hi mostra, també trobem molt sobreinformació, que pot arribar a fer-nos equivocar. A més, del peril que hi ha amb el Drets d'Autor, que aquest és un tema el qual podriem dedicar una entrada totalment per ell.

Per acabar, vull dir que com a futura mestra mai he de deixar d’augmentar el meu PLE i de formar-me, sobretot en la nostra societat, que cada dia apareixen noves formes d’ensenyar i aprendre, i cada vegada hi ha més i més perspectives sobre l’educació. Hem de seguir investigant per trobar la més adequada en benefici als nostres futurs alumnes.

 

 

Tema 1. La societat de la informació.

Avui donam per oberta al bloc l’assignatura “Mitjans i recursos”. Cada tema realitzaré una entrada on reflexionarem sobre la teoria i la realitat, aprofundirem sobre el tema per veure el coneixement que anem adquirint a classe amb la lectura dels articles, visualització de vídeo y informació de na Gemma.

Avui començ amb el tema 1. Aquest és un tema molt actual, ja que parla de les noves tecnologies i com afecten i han afectat a la nostra societat, com s’obren camí i com s’estaquen en algunes situacions.

En primer lloc, vull esmentar el concepte de “Societat de la informació”, que és el tema principal pel qual es mou aquest primer tema. La societat de la informació és “una societat on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement per a fer que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de les seves vides. “

A l’esquema de dalt podem veure com n’Area, explica com es divideix la societat de la informació, segons els diferents discursos.

En un primer lloc, troben el discurs mercantilista, aquest es entès com a un mercat universal a l’abast de tothom, és a dir, el qual qualsevol persona pot accedir-hi. Per altra banda, el discurs crític-polític pretén reorientar el desenvolupament tecnològic sota paràmetres i criteris socials i polítics. El discurs tecnocentrista en canvi, parla sobre com les noves tecnologies es converteixen en el canvi social i cultural. Finalment, el discurs apocalíptic esmenta que les tecnologies representen el fi dels ideals i els valors de la modernitat i del model de la societat.

Així doncs, tots aquests discursos realment no eren nous per nosaltres. Des de que hem nascut hem estat amb contacte amb les noves tecnologies i tots quatre discursos, malgrat que no coneixíem el nom en concret, ho hem pogut veure al nostre voltant, tant a l’aula, com a la televisió, a casa, etc... sempre ens han parlat d’aquests paràmetres d’una manera o un altra.

I ara bé, seguint ens trobem amb el famós tema de la globalització. Qui no ha escoltat parlat sobre aquest? Però realment saben que significa? Què representa? Què aspectes engloba?

 

La globalització realment ha unit el món, malgrat la llunyania de tots. Aquesta la poder dividir en econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural.

 El fet de estar en contacte amb tot el món, crea molts de beneficis, ja que el tenir informació a primera mà ens ofereix seguretat i estratègies per millorar allà on estem. Encara que la globalització té beneficis, també hi ha aspectes negatius, ja que les diferències de poder, de cultura i fins i tots d’economia, poden crear desigualtats, i sobretot, deixar amb menys popularitat els països menys desenvolupats ja que no poden accedir al 100% de la globalització.

Per això, segons parla n’Adell al seu article, la societat de la informació mostra dues cares: la cara amable i la cara amarga.

Segons la cama amable, trobem diversos avantatges, que són aquells que podem veure en el dia a dia, com la millora de la qualitat dels serveis, ja que són més ràpids i amb més eficàcia. Per altra part, les barreres espai-temps ja no hi són, la comunicació i la interacció és a l’instant i en qualsevol context. Hi ha un gran augment d’accés a la informació, com són les gran biblioteques virtuals on trobem allò que necessitem consultar. A més, han aparegut nomes formes de participació amb la possibilitat d’interaccionar com i amb qui vulguem, com era abans el “Messenger” que es podria comunicar escrivint o videoconferència o el Whatsapp d’ara. I a més a més, han aparegut noves indústries i progressos econòmica en benefici de la ciutadania.  

Per altra banda, la cara amarga ens mostra diversos inconvenients. El gran inconvenient que vàrem estudiar l’any passat i s’esmenta a l’institut, és la bretxa digital. Aquest crea una gran diferència entre aquells que tenen accés i saben utilitzar les TIC i aquells que no saben. La innovació a les escoles o als hospitals pot crear una gran bretxa digital amb aquells que no aconsegueixen acostumar-se a les noves tecnologies. La dependència tecnològica provoca una mancança de capacitat de reacció quan falta la tecnologia. També, trobem la pèrdua de la privacitat i el augment de control. S’ha de tenir molt de compte amb allò que publicant amb les xarxes, ja que qualsevol podria accedir a ell. I finalment, hi ha una gran saturació d’informació, que crea competència per a la gestió de la gran quantitat d’informació, i a més del perill de que aquesta informació sigui errònia.

Tots els avantatges i desavantatges esmentats, sabem que de molts d’aquests som conscients, i per això amb més raó he d’intentar suavitzar-los, sobretot els desavantatges de privatització, ja que com mestres, als nostres alumnes els convidarem a utilitzar les noves tecnologies però a la volta hem de avisar-los d’aquest perills.

Ara bé, n’Area també ens parla de l’impacte educatiu que té la societat de la informació i la comunicació. Per una part, es representa com una aspecte positiu per als educadors a l’hora de informar-se i documentar-se dins d’aquesta gran biblioteca universal, no obstant tant informació genera empatx, és a dir quanta més informació més ignorància.

Així doncs, això genera una sèrie de problemes, els quals us mostraré en forma d’esquema per tal de que sigui molt més visual.

 

D’altra banda, aquest impacte també genera una sèrie de reptes en l’educació i uns reptes cap un nou concepte d’alfabetisme.

Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals pretenen integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, és a dir tracten d’adaptar-se a les noves exigències derivades de la omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultura. També, es reestructures els fins i mètodes d’ensenyança, es creen nous rols per a docents i alumnes. L’alumne ja no ha de desenvolupar un aprenentatge mecànic, sinó que ha de ser un subjecte actiu i protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, i així, l’educador serà qui guiï el procés d’aprenentatge de l’alumne. A més, un altre repte és la revisió i el replantejament de la formació ocupacional de les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies. I un punt que actualment veiem molt a la universitat és l’extensió de la formació a través de xarxes d’ordinadors, com per exemple les videoconferències o la universitat de la UNED a distància.

De l’altre costat, trobem els reptes que en condueixen al nou concepte d’alfabetisme per a la ciutadania del segle XXI, on es desenvolupen les quatre dimensions: instrumental, cognitiva, sociocomunicativa i axiològica; i  a més, implica la multialfabetització desenvolupant la lectoescriptura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digital i la informació a l’escola.

Ara per finalitzar, os deixo un altre esquema, on podreu veure escrits els reptes d’una manera més visual i amb una mica més d’informació per aclarir conceptes.

 

 

BENVINGUDA

Hola a tothom!

Som n’Andrea Alba i estic cursant el darrer any d’Educació Infantil.  Avui comencem amb la presentació del bloc d’aquest darrer any de carrera. Tenia moltes ganes de començar el curs i finalment, poder dir que ja soc una mestra.

Podeu veure tots el meus blocs des d’aquí, on es troben el darrers 3 blocs de primer, segon i tercer, i on podreu veure com han anat aquests anys.

Després d’un gran estiu descansat i gaudint, toca seguir aprenent i formant-me, i esperar amb ganes les darreres pràctiques que farem en febrer a l’escola. Quines ganes!

_____________________________________________________

___________________________________